Om Mani Padme Hum a l’Agulla de l’Arbret

L‘Agulla de l’Arbret queda a la part nord d’Agulles. Des del seu cim tenim una panoràmica immillorable de la regió. La via proposada ens permet fer una escalada senzilla i ben assegurada, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg.

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a la dreta de la via Aitor i és fàcil de reconèixer per la filera de químics.

L-1(V-)

Aquest primer llarg te tendència a la dreta, només hem d’anar seguint les assegurances fins arribar a la reunió, que es fa a la dreta d’una reunió que es troba dins d’una bauma (reunió de l’Aresta Brucs). Llarg d’uns 50 metres i reunió rapelable.

L-2(V)

Sortim de la reunió recte amunt anant a cercar un parabolt, després anem una mica a l’esquerra on trobem un químic. La via segueix amunt i torna a guanyar verticalitat. Aquesta és la part més complicada de la via. Un cop superem aquest tram més vertical arribem a la reunió. Llarg de 25 metres.

L-3(III+)

Sortim de la r i enseguida tomba bastant. Hi ha un parell de parabolts a la part més tombada. Un cop xapem seguim amunt (III+) fins a l’arbret. La reunió es fa al costat d’aquest arbust que dona nom a l’agulla. 25 metres.

Descens:

A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)

El que més m’ha agradat:

• Itinerari molt ben equipat, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg
• Roca compacta

El que no m’ha agradat tant:

• Pot ser que es tracti d’una via prescidible, donat que va entre l’Aresta Brucs i l’Aitor, vies obertes anteriorment amb una filosofia totalment diferent… Sembla encabida una mica amb calçador, clar que això és una opinió personal.